Buscant disponibilitat

Palma de Mallorca

Monuments

La Seu és el monument més emblemàtic de Mallorca, aixecada damunt un promontori sobre la muralla i la mar, presideix el centre de la vessant marítima del casc antic de Palma de Mallorca. És un tribut de l´home a la seva fe cristiana, expressat en la bellesa i la magnificència d´un conjunt arquitectònic, construït al llarg dels segles, a l´interior del qual la llum esclata dins l´obscuritat a través dels seus vitralls. En definitiva és una obra d´art, que no deixa indiferent al qui s´hi acosta a contemplar-la.

El segle XIII, Jaume I ordenà la utilització de l´antiga mesquita major, prèviament purificada, com a temple per al culte cristià, dedicat a Santa Maria. Al mateix lloc on seria construïda la Seu. La catedral de Mallorca està relacionada amb la conquesta catalana i es posa de manifest la vinculació política del monument, que fou projectat com a temple pel culte catòlic, a la vegada que panteó dels reis de Mallorca i escenari de les seves coronacions. L´edifici de la mesquita s´emprà fins el segle XIV, del qual la Seu en conserva la seva orientació, mentre es feien les obres del nou temple. Quan s´arribà a l´alçada del portal lateral, la mesquita fou derruïda. A n´aquesta època es canvià el pla de construcció, augmentant l´alçaria de l´edifici, el que explica una certa desunió entre la capçalera i la nau del temple gòtic. El 1601 l´edifici era acabat i consagrat, si bé ha sofert múltiples reformes, la darrera fou la dirigida per l´arquitecte Antoni Gaudí entre els anys 1904 i 1914.

La façana principal és el resultat de la seva reconstrucció, després dels greus desperfectes soferts per un terratrèmol el 1851. Presenta quatre grans torres i un frontó que conté un relleu de la Dormició de la Mare de Déu, coronat per una imatge de l´Assumpció de Maria. A mitjan alçada es situen quatre escultures que representen a Ramon Llull. Sant Pere, Sant Pau i Santa Catalina Tomàs. El portal Major, d´estil entre el renaixement i el manierisme està presidit per una imatge de la Immaculada Concepció, envoltada dels quinze símbols de la lletania mariana. A damunt el qual hi ha un gran rosetó, de gairebé cent metres quadrats. És el rosetó gòtic més gran del món. A l´interior presenta una divisió en vint-i-quatre triangles, la meitat dels quals formen l´estrella de David. El portal del Mirador al costat de la mar és una mostra d´escultura gòtica, amb un baix-relleu que representa el darrer sopar de Jesús, i Déu Pare amb sis àngels a la part superior. Encara hi manquen les estàtues, que s´havien de col·locar als nínxols buits, d´ençà que les obres es donaren per acabades el 1401. La façana de l´Almoina al costat nord, té uns finestrals cegats pels retaules barrocs de les capelles interiors. Són remarcables les gàrgoles, que representen animals fabulosos. Al mateix costat hi ha la torre del campanar de 48 metres d´alçada, on hi ha les nou campanes de la Seu, d´entre les que destaca n´Eloi, de dos metres de diàmetre i 4.517 kg, fosa per darrera vegada el 1593. A continuació s´hi troba la casa de l´Almoina, una rara mostra del gòtic civil mallorquí. El seu nom prové de les almoines que allà es repartien als pobres, a la sortida de missa. Actualment serveix d´entrada al museu de la catedral.

La planta de la Seu és un gran rectangle, amb una àrea aproximada de 6.600 metres quadrats i una capacitat per acollir 18.000 persones, dividit en tres naus de vuit trams, més una capçalera que conté un absis per cada nau. L´absis central té una capella alta, la de la Trinitat on es troben els sepulcres dels reis de Mallorca Jaume II i Jaume III, i el presbiteri, anomenat també Capella Reial on hi ha l´altar major, damunt el qual hi penja el baldaquí realitzat per Antoni Gaudí. Els trams laterals, entre contraforts, són ocupats per setze capelles. La coberta és de voltes ogivals o de creuaria recolzades, per una part, sobre catorze pilars octogonals d´una impressionant alçada de 21,47 metres, per l´altra part, sobre els murs laterals, sostinguts per arcbotants i contraforts exteriors. Els vitralls dels finestrals ofereixen un impressionant joc de llum i colors, tot i que molts han estat tapats o romanen darrera els retaules. A l´interior hi ha múltiples escultures i pintures religioses, de diferents estils i èpoques, majoritàriament gòtiques i barroques. Recentment, a una de les absis laterals, s´hi ha instal·lat un gran mural ceràmic, obra de Miquel Barceló, l´artista plàstic contemporani de més renom a Mallorca. A la sortida de la visita de la Seu, hi ha un claustre barroc del segle XVIII, on es poden observar algunes restes romanes, gràcies a un vidre al trespol.

Palau

A n´aquest indret sembla que es bastí el primer nucli romà de Palma, a partir del 123 aC. Més endavant sota domini islàmic, es construí un autèntic alcàsser que servia de residència al valí o governador sarraí. D´aquesta època, en pren part de la seva fesomia actual. Amb la conquesta catalana, el 1229, l´edifici es reconstruí per convertir-se en la residència dels reis de Mallorca. Amb la desaparició del regne de Mallorca, el palau es convertí en residència dels virreis i governadors. Actualment serveix de residència oficial dels reis d´Espanya, de museu i una part és ocupada pel Govern Militar. Té planta rectangular i es troba tancat per alts murs, flanquejats per torres de planta quadrada, entre les que destaca la de l´homenatge, també anomenada de l´Àngel, degut a la escultura de coure situada a la part de dalt, de principi del segle XIV en representació de l´Arcàngel Sant Gabriel, l´antic patró de la ciutat. Al costat de les escales de la costa de la Seu, hi ha la torre dels Caps, anomenada així perquè s´hi exposaven els caps dels executats. L´actual, és una còpia del castellet de Perpinyà de 1909. La façana de la mar perd un poc el seu caràcter defensiu, amb un conjunt d´arcs i finestres a les diferents plantes.

L´entrada principal és la de davant la Seu, i dona accés al pati del Rei o d´Honor. Aquí és on es troba la capella de Santa Anna, d´estil gòtic. El seu portal presenta reminiscències de l´art romànic, amb escenes d´animals fabulosos esculpides als capitells, que sostenen arquivoltes llises de mig punt, construït amb marbre dels Pirineus. De les nombroses sales del palau en destaca la del Tinell o del Tron, construïda el segle XIV, idèntica a la del palau dels Reis de Mallorca de Perpinyà. En el segle XVI, quan s´enfonsà el seu sòtil, fou modificada amb la introducció d´un pis intermedi, sostingut per voltes de creuaria. Hi ha un segon pati més petit, el de la Reina, on s´hi troba una galeria porticada i la capella de Sant Jaume. També es conserven uns banys, molt possiblement de l´època islàmica.

Castell

El Castell de Bellver es troba a dalt d´un turó, envoltat pel bosc de Bellver, la major zona verda de Palma de Mallorca, des de on es té una vista espectacular damunt la ciutat i la seva badia. Fou manat construir pel rei de Mallorca Jaume II entre 1309 i 1311, com a fortalesa militar i palau d´estil gòtic. Al llarg de la història, els seus usos han estat més vinculats a les funcions defensives i de presó, que no a estança reial o d´altes personalitats, sempre lligat a les accions bèl·liques de Mallorca. L´edifici és de planta circular, construït amb pedra de mares, extret en part d´unes misterioses pedreres subterrànies, que a una profunditat d´entre 40 i 60 metres per davall del castell, foraden gran part de la muntanya. Té quatre torres circulars, una d´elles unida al cos de l´edifici només per un pont, anomenada torre de l´Homenatge, amb 33,37 metres d´alçada és la més alta del castell, està dividida en quatre estances, la de baix de tot és coneguda com l´olla, i fou dissenyada per ser un dipòsit d´aigua amb una única obertura a la part de dalt, es convertí en un càstig cruel per molts de presoners reclusos al castell. L´espai central és ocupat pel pati d´armes de planta circular, amb un coll de cisterna al mig que dona accés a un gran aljub, el qual ocupa gairebé tota la superfície del seu subsòl. Al mateix nivell del pati, hi ha un corredor que l´envolta i dona accés a les estances de la part de baix, formant un perímetre d´arcs de mig punt, damunt el qual s´hi troba un altre corredor amb arcs ogivals, des de on s´accedeix a les estances principals del pis de dalt. Entre les sales del castell, la major part d´elles cobertes amb voltes de creuaria, s´hi troben les estances reials, la capella de Sant Marc i una gran cuina.

Un dels presoners més il·lustres fou Gaspar Melchor de Jovellanos, antic ministre de Carles IV, que romangué pres a Bellver des del el 1802 fins tres anys abans de la seva mort el 1811, on escrigué part de les seves obres, deixant constància de la seva captivitat.