Mallorca

Amb una extensió de 3.626 km2 , Mallorca és l'illa més gran de l'arxipèlag balear. L'illa es divideix en tres grans zones geogràfiques: la serra de Tramuntana, la serra de Llevant i el Pla. Més del 50% de la població de l'illa es concentra a Palma. La xarxa urbana es completa amb ciutats mitjanes com Manacor i Inca, de 35.900 i 26.500 habitants. L'illa té una població total de 777.000 habitants.

El sector terciari concentra prop del 60% de la població activa. El turisme és el motor principal. L'agricultura ocupa menys del 4% de la població activa i el pes econòmic és encara més petit, només un 2,5% de la riquesa total de l'illa. La indústria ocupa el 29% de la població activa i el sector de la construcció és el més important, ja que està molt lligat al turisme i a les infraestructures necessàries per poder desenvolupar-se.

Clima

Mallorca té un clima mediterrani amb hiverns suaus, primaveres i tardors permanents i dos mesos d'estiu calorosos. La mitjana d'hores de sol anuals és de 2.400 i a Palma ciutat la temperatura mitjana és de 21º C. A les muntanyes de la serralada nord les temperatures baixen mig grau per cada cent metres d'ascensió i no és infreqüent que els mesos d'hivern faci neu a les cotes més altes.

Gastronomia

La gastronomia mallorquina gaudeix de tots els avantatges de la coneguda dieta mediterrània, que, segons diuen, és una de les més completes i saludables que hi ha. Es tracta d’una cuina que no és més que el reflex de les distintes cultures que avui conformen la nostra identitat, i és precisament aquesta varietat la que confereix a la dieta illenca la riquesa i el merescut prestigi de què gaudeix actualment.

Cal assenyalar que la condició illenca d’aquest indret, sumat a la bonança climatològica de la qual gaudeix Mallorca durant tot l’any, deriva en una varietat exquisida de qualsevol tipus de producte quasi en exclusiva. Així, la cuina mallorquina està formada per un complet assortiment de carn d’alta qualitat que li ofereix el bestiar, el peix fresc acabat de treure de la mar, i un deliciós repertori de verdures i fruites variades que a cada temporada enriqueixen els plats amb els millors sabors. Tot junt es tradueix en un sabor autèntic i autòcton, que es converteix en un dels majors atractius i plaers de la visita a Mallorca.

Es tracta d’una dieta en la qual abunda l’oli d’oliva i, en els plats d’hivern, el saïm de porc; tot i així, l’aportació calòrica d’aquest darrer s’equilibra amb l’abundància de verdures i fruites que solen acompanyar els plats. La tomàtiga, de la qual a Mallorca hi ha una classe específica coneguda com tomàtiga de ramallet, és un altre ingredient clau, atès que és la base necessària per preparar el famós pa amb oli, que s’acompanya de tot tipus d’embotits illencs i representa un dels plats més senzills i exquisits que cap visitant no hauria de perdre’s.

Història i Cultura

Els més remots vestigis prehistòrics que s’han trobat assenyalen la presència de l’home a l’Edat del Bronze. D’aquesta època destaquen els talaiots, monuments funeraris que se poden visitar a Capocorp Vell, a Llucmajor i a Ses Paises, d’Artà. A les costes de Mallorca arribaren fenicis i grecs fins que l’any 123 a.C. Quint Cecili Metel posà l’illa sota el domini de l’imperi romà. Es fundaren les ciutats de Pollentia (avui Alcúdia) i Palma. Després arribarien invasions vàndales (any 468), bizantines (any 533) i àrabs (any 902). D’aquesta època destaquen els Banys Àrabs i l’arc del Palau de l’Almudaina, a Palma.

A conseqüència de les pirateries que els àrabs de Balears cometien capturant naus catalanes, el rei Jaume I d’Aragó decidí el desembre de 1229 emprendre la conquesta de Mallorca. El seu successor Jaume II feu efectiva la construcció de la catedral i del castell de Bellver.Posteriorment després de la Guerra de Successió, junts els regnes d’Aragó i Castella es crea la unitat nacional i política d’Espanya, de la qual des de llavors Mallorca en forma part.

La llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, té juntament amb el castellà caràcter d’idioma oficial. La institució de govern de Mallorca és el Consell Insular de Mallorca encarregat de dur a terme les polítiques que afecten al conjunt de l’illa.

Pobles

La isla cuenta con un total de 53 municipios. La mayoría están agrupados en “Mancomunitats” con el ánimo de unir esfuerzos y trabajar en áreas como por ejemplo la educación de adultos, la cultura, la recogida de residuos sólidos, la promoción económica y laboral y la asistencia a personas mayores.

A Mallorca hi ha 53 municipis. La majoria estan agrupats en “Mancomunitats” amb el propòsit d’unir esforços i treballar en àrees com per exemple l’educació d’adults, la cultura, la recollida de residus sòlids, la promoció econòmica i laboral i l’assistència a persones majors.

L’interior de l’illa és conegut amb el nom de Es Pla i baix la denominació Mancomunitat Pla de Mallorca s’agrupen els municipis d’Algaida, Ariany, Costitx, Lloret de Vistalegre, Llubí, Maria de la Salut, Montuïri, Petra, Porreres, Santa Eugènia, Sant Joan de Sineu, Sencelles, Sineu i Vilafranca de Bonany. Al sud, la Mancomunitat es Mitjorn engloba Campos i Ses Salines, que a la vegada estan també dins la Mancomunitat Sud-Mallorca juntament amb Felanitx i Santanyí. Al centre, la Mancomunitat Es Raiguer compta amb Alaró, Binissalem, Búger, Campanet, Consell, Lloseta, Mancor de la Vall, Marratxí, Santa María del Camí i Selva. I al nord hi ha dues mancomunitats, la Mancomunitat Tramuntana amb Banyalbufar, Bunyola, Deià, Escorca, Esporles, Estellencs, Fornalutx, Puigpunyent, Sóller i Valldemossa, i la Mancomunitat Nord, formada per Alcúdia, Pollença, Artà, Muro, Sa Pobla i Santa Margalida.

Natura

Encara hi ha moltes persones que creuen que el tresor de Mallorca es limita a les seves platges blau turquesa i a nits de diversió assegurada. Per sort, són cada vegada més els qui van descobrint que aquesta illa del Mediterrani és a més una joia natural amb serres muntanyenques, parcs naturals, rutes per al senderisme, excursionisme, cicloturisme, observació d'ocells, una oferta d’agroturismes de categoria, activitats a l'aire lliure com viatges amb globus o excursions en kayak, visites a restes prehistòriques de la illa, visites a una granja o a bodegues, muntar a cavall...

Les possibilitats són nombroses i vénen acompanyades de la premissa de protecció del medi ambient i sostenibilitat. Els mallorquins són més conscients que mai del valor incalculable dels seus paisatges i només demanen a qui els visita, el major dels respectes.